Cuesta creer que sea un álbum de debut. Publicado originalmente en 2004 en Noruega y editado en 2005 para el resto de Europa, Little Things supone la irrupción de la oslense Hanne Hukkelberg en el panorama musical. Sorprende por su indiscutible madurez.
Little Things es una propuesta sólida, arriesgada, y que nos demuestra que Hukkelberg tiene un discurso propio que mostrar a los oyentes más interesados en nuevas mezclas de influencias y sonoridades. En este sentido, el título del disco no puede ser más apropiado. Las canciones están formadas por melodías preciosistas, de las que se encarga la dulce voz de la artista noruega, y por diversidad de instrumentos (guitarras, clarinetes, teclados...) y pequeños ruidos - ya sean electrónicos o elegidos directamente de herramientas de cocina - que se infiltran en las piezas para dotar de más profundidad y una exquisita dispersión rítmica a las composiciones. El origen nórdico de Hukkelberg se adivina en todo momento, gracias a armonías heladas al estilo de Björk (los compases finales de "Balloon" podrían formar parte del maravilloso Homogenic de la islandesa) o de compatriotas como Kaada. "Cast Anchor", "Do Not As I Do" y "Boble" son sólo pequeñas canciones que nos enseñan de lo que es capaz esta cantante de Oslo.
En Little Things encontramos una fusión entre jazz, electrónica, música de cabaret, rock, pop y música experimental. Una mezcla destilada con las manos de Hanne Hukkelberg, una artista que pasa automáticamente de futura promesa a cantante consolidada.
Do Not As I Do
Boble
7 comentarios:
Ei jordi, sóc en Miquel com va??? veig que segueixes fent recomenacions de les bones. Guay!!!!!! et passo una altre recomenació de les meves:
LoriMeyers: Cronolánea (últim disc)
Sidonie: Costa Azul
Buika (cantant de flamenco)
No són super discs però no estan mal
Au ens veiem aviat
Miquel
Yeah!
Ni el de LoriMeyers ni el de Buika els he sentit, però m'han parlat molt bé dels dos. Ara posaré a baixar-los. I Sidonie mai m'han acabat de fer el pes... Però merci!!!!!
:) A veure si ens veiem aviat. Dissabte celebrem l'aniversari de ma mare a casa. You're all invited :)
A mi Sidonie no m'han agradat mai gens ni mica, però aquest últim disc me'l poso a totes hores. És d'aquesta música que et posa de bon humor i et dona energies. A més, o el cantant ha aprés a cantar o jo he perdut oïda. (que no orella).
Però bé, jo entrava a dir-te que m'ha encantat aquesta recomanació de Hanne Hukkelberg. No la coneixia de res però ara vaig a veure que més trobo per escoltar.
Hauríes de fer crítica també de la gráfica dels CD. Aquest últim és molt guapo!!!! Com tu!!! Visaca el meu cosinet més ojsasziw!!!!!
Ei Cousina!
Doncs sí, la portada és molt xula. De fet crec que quan me'l vaig baixar va ser perquè vaig veure la portada. I quan el vaig escoltar vaig flipar.
:)
ho tornaré a intentar amb Sidonie :)
No crec que t'agradi el de Sidonie. Jo me'l poso molt perque son cançons resultones, fàcils d'escoltar i animades, però tú que tens una mica de criteri no crec que salvis gran cosa.
No era d'ells que deia el Juanjo Saez que eren frito de refrito de fritanga?
En fin, Pilarín ara vaig a escoltar a la hippy que acabes de postejar, a veure que tal. Besicos i jlttzrz per tothom.
Ei nanu!!
La veritat és que encara no he acabat d'escoltar el disc, pero lo poc que he pogut escoltar m'ha submergit en un món diferent. L'escoltava al metro i tancava els ulls i, de sobte, m'imaginava enmig d'un poble amb la neu caient-me a sobre de manera suau, dolça...una sensació genial!!!
Enga ranchito!!!!
Yeah! Me n'alegro que t'hagi sorprès i t'agradi. A veure si hi ha més CD's que et puguin interessar per aquí.
Una abraçada ben forta Popöfner!
PD: la rana me hace cuak cuak
Publicar un comentario