Entrevista con Martí Maymó (Manel y The Seihos)

Hace justo una semana que está a la venta Els millors professors europeus (2008), el debut de Manel, uno de los discos que casi seguro no faltará en las listas de lo mejor del año. Estos cuatro jóvenes de Barcelona han maravillado a público y crítica con sus magníficas letras, con su música de músicas y, ante todo, con canciones como "En la que en Bernat se't troba", "Dona estrangera", "Al mar", "Captatio benevolentiae", "Nit freda per ser abril" o "Ai, Dolors".

Abusando (un poco) de la confianza que tengo con Martí Maymó, bajista, contrabajista, flautista, corista y clarinetista de Manel, aprovecho la publicación de Els millors professors europeus para realizarle una pequeña entrevista vía internet. También es una buena ocasión para preguntarle por The Seihos, grupo del que también forma parte Martí y que está a las puertas de sacar su primer disco.

Manel estarán tocando en FNAC l'Illa el próximo viernes 28 de noviembre (20:00) y en el Primavera Club los días 10 y 12 de diciembre en Madrid y Barcelona respectivamente. Puedes consultar su Myspace aquí: http://www.myspace.com/gatmanel.

Whisky On The Rocks: En primer lloc, felicitats pel vostre debut. Suposo que estareu contentíssims amb el resultat i la excel·lent acollida del disc per part del públic i de la critica especialitzada. Pels que no us coneixen: Com definiries la música que feu?

Martí Maymó: Creiem que la nostra música és pop. Ens han intentat englobar en altres estils, però ens sentim més còmodes dins el pop.

WOTR: Us han comparat amb artistes de la talla de Sisa, Pau Riba o Antònia Font. Què creus que compartiu amb ells? Fins a quin punt han sigut una influència?

MM: Crec que en compartim poques coses. Són músics que admirem i que ens agraden i que evidentment tenim presents, però mai com a influència. Ells són els anomenats músics galàctics, un sac on crec que no se’ns hi ha d’incloure ja que les lletres de Manel no són gens galàctiques. Sonen molt diferent els discos de Antònia Font, Sisa o Pau Riba, tot i que sense voler-ho “Nit Freda Per Ser Abril” poden recordar les veus de “Carrer”, la primera cançó del disc Orgia de Sisa. El cap i a la fi Manel és la unió de quatre persones amb diferents influències i potser sense voler-ho n’hem agafat d’aquests tres, però segur que n’hi ha de molts altres.

WOTR: Què ens pots dir del que podrem veure en els vostres concerts?

MM: Els concerts resulten ser força diferents el disc. Ho són per força ja que és impossible dur al directe tot el que sona el disc. Tot i així estem contents del format que oferim. El públic hi pot reconèixer les cançons perfectament, però és un repte per nosaltres aconseguir substituir instruments de vent i corda per coses que puguem fer nosaltres. Us convido a comprovar-ho.

WOTR: Si poguessis escollir algun grup o cantant per compartir escenari, quin agafaries?

MM: Johnny Cash es pot dir? Tot i que m’agradaria veure a Bob Dylan al backstage. Potser em quedo amb Dylan.

WOTR: Estàs preparant alguna cançó completament teva per Manel? Ho tens en ment?

MM: Ho tinc al cap. De fet hi tinc idees melodies, però segurament el meu problema és l’autoconfiança. De moment em sento més còmode ajudant a fer sonar les cançons dels altres. Però bé, ja tinc ganes de que Manel comenci a cantar alguna cançó meva.

WOTR: Si Manel fos un personatge real, un amic, com seria?

MM: Agradable, simpàtic i tímid.

WOTR: Per quan l'esperadíssim àlbum de debut de The Seihos (http://www.myspace.com/theseihos)? Què tenen en comú les dues bandes? Et costa compaginar-les?

MM: El disc de The Seihos s’està acabant. Segurament el desembre estarà tot enllestit. Però no tenim pressa, és un disc que de fet fa anys que va arrancar i sembla que per fi el podrem presentar.

La veritat és que les dues bandes tenen molt poc en comú. Comparteixen baixista, amistats i una gran admiració d’una a l’altra; en els concerts de Manel veus a The Seihos cantant les lletres, i viceversa. Bé, pensant-ho bé, són força coses no?

No costa compaginar-les. Si bé ara Manel em suposa més temps de dedicació sempre hi ha moment per una o l’altre. De fet és fantàstic poder-las compaginar.

WOTR: Moltes gràcies!!!

En la que en Bernat se't troba

Dona estrangera